A la nostra escola, el joc lliure no sols es respecta: es celebra. Creiem que jugar és la forma més autèntica que té un infant d’expressar-se, de descobrir-se, de relacionar-se amb els altres i amb el món. A través del joc lliure, l’infant organitza la seua experiència interna, posa a prova les seues hipòtesis sobre la realitat, entrena el seu llenguatge i el seu cos, i desenvolupa la seua imaginació de manera natural.
El joc lliure és molt més que un passatemps: és un dret i una necessitat vital. A través d’ell, els xiquets i xiquetes exploren, investiguen i donen sentit al que viuen.
En la nostra pràctica diària, no intervenim constantment. No diem com han de jugar ni amb quins materials. Creem un entorn segur, amb objectes interessants i accessibles, i observem amb atenció per a intervindre només quan realment és necessari. Com deia Emmi Pikler: «L’infant no necessita ser entretingut, necessita que no se l’interrompa quan està concentrat». Eixa concentració és la base de l’autonomia i de la curiositat que els acompanyarà tota la vida.
Cada dia dediquem llargs períodes al joc lliure, tant a espais interiors com exteriors. Els donem temps, perquè el temps és el major regal que podem oferir. En el joc espontani no hi ha cronòmetre ni currículum extern: sols hi ha veritat, necessitat i exploració genuïna. Un pal pot ser un cavall, una manta una casa i una caixa pot convertir-se en un coet.
«El joc és la resposta de l’infant a la vida»
A través del joc lliure, els xiquets no sols s’ho passen bé: creixen, senten, pensen i s’expressen. És el seu llenguatge més pur, la seua manera d’entendre allò que viuen i de transformar la realitat a la seua mesura.
Perquè, al cap i a la fi, jugar no és una pausa de la vida…
jugar és viure.
Respectem també el silenci en el joc, els moments d’aparent avorriment que en realitat són incubadores de creativitat, i les repeticions que consoliden aprenentatges. A través d’aquestes experiències, els infants no sols desenvolupen habilitats cognitives o motrius: també construeixen la seua identitat, aprenen a negociar amb altres i a resoldre conflictes de manera autònoma.
El joc lliure és aprenentatge emocional, sensorial, simbòlic i social. És art, és ciència, és cos. És infància en estat pur. En paraules de Francesco Tonucci: «El joc és el gran laboratori de la vida».
Per això, a la nostra escola, jugar no és perdre el temps: és guanyar-lo per sempre.
La importancia del juego libre en el desarrollo integral del niño
En nuestra escuela, el juego libre no solo se respeta: se celebra. Creemos que jugar es la forma más auténtica que tiene un niño de expresarse, de descubrirse, de relacionarse con los demás y con el mundo. A través del juego libre, el niño organiza su experiencia interna, pone a prueba sus hipótesis sobre la realidad, entrena su lenguaje y su cuerpo, y desarrolla su imaginación de forma natural. El juego libre es mucho más que un pasatiempo: es un derecho y una necesidad vital, a través de él, los pequeños exploran, investigan y dan sentido a lo que viven.
“El juego es el trabajo del niño” – María Montessori
En nuestra práctica diaria, no intervenimos constantemente. No decimos cómo debe jugar ni qué materiales debe usar. Creamos un entorno seguro, con objetos interesantes y accesibles, y observamos con atención para intervenir solo cuando realmente es necesario. Como decía Emmi Pikler: “El niño no necesita ser entretenido, necesita que no se le interrumpa cuando está concentrado”. Esa concentración es la base de la autonomía y de la curiosidad que se prolongará durante toda la vida. Cada día dedicamos largos periodos al juego libre, tanto en interiores como en exteriores. Les damos tiempo, porque el tiempo es el mayor regalo que podemos ofrecerles. En el juego espontáneo no hay cronómetro ni currículo externo: solo hay verdad, necesidad y exploración genuina. Un palo puede ser un caballo, una manta puede ser una casa, y una caja puede convertirse en un cohete.
“El juego es la respuesta del niño a la vida”.
A través del juego libre, los niños no solo se divierten: crecen, sienten, piensan y se expresan. Es su lenguaje más puro, su manera de comprender lo que viven y de transformar la realidad a su medida. Porque, al fin y al cabo, jugar no es una pausa de la vida… jugar es vivir.
Respetamos también el silencio en el juego, los momentos de aparente aburrimiento que son en realidad incubadoras de creatividad, y las repeticiones que consolidan aprendizajes. A través de estas experiencias, los niños no solo desarrollan habilidades cognitivas o motrices: también construyen su identidad, aprenden a negociar con otros y a resolver conflictos de manera autónoma.
El juego libre es aprendizaje emocional, sensorial, simbólico y social. Es arte, es ciencia, es cuerpo. Es infancia en estado puro. En palabras de Francesco Tonucci, “El juego es el gran laboratorio de la vida”.
Por eso, en nuestra escuela, jugar no es perder el tiempo: es ganarlo para siempre